De com la por i el plaer són tan propers a vegades.

Estic davant una pantalla en blanc, amb ganes d'explicarte qui sóc, com sóc, d'obrirte la porta a la meva ànima, que em coneguis fins al més profund de mi. No sé qué em vas donar. Tampoc sé si el que vas dir era sincer de veritat o era fruit de la nit i les seves conseqüéncies. Em fa por pensar que sigui aixi i que tot el que se m'ha ficat dins el cap no siguin més que castells de fum creats per la meva ment, reflexes d'alló que voldria que fóssis i que no sé si ets, tot i que aixi ho crec.

Vas aparéixer de cop i volta, ben bé com el que jo pensava. Aparegueres just quan jo no estaba buscant. Sempre busco, mentre ballo vaig escrutinant les cares, buscant una mirada cómplice que encengui la petita llum de l'esperança dins meu, esperant que aquella mirada es repeteixi i sigui recíproca i bonica i dolça... Busco mirant de trobar un final "made in Hollywood", esperant viure un somni, una película.

I allà us vau plantificar, tu i la teva amiga. Ho vau fer amb intenció? mai ho sabré. Fóu el destí qui ens va posar aprop, dins aquella marea de gent (és més, existeix el destí?)? mai ho sabrem. Pero sí que sé que des que vam estar parlant tinc un nus a l'estómac. Un nus alhora dolç i amarg. Per una banda, totes les coses boniques que em vas dir no puc deixar de recordarles amb la dolçor d'aquell moment. Tinc cada cop més ganes de saber de tu, d'endinsar-me dins els teus pensaments, perdre'm dins els teus ulls i veure que és el que hi ha. Acostar-me a la porta del teu cor i veure si hi ha una escletxa oberta per mi.

Per altra banda tinc por. Tinc por que sigui el de sempre. Tinc por que les ganes que tinc d'estimar i ser estimat, d'acompanyar i ser acompanyat, d'acariciar i ser acariciat, hagin modificat la percepció d'aquell moment, m'hagin fet malinterpretar les teves paraules, les teves abraçades, les teves mirades i els teus somriures. Tinc por que no tinguis ganes de saber de mi, que fredament, i passada la boira que envolta una nit de festa, no recordis el que hem vas dir o ho recordis pro no vulguis haver-ho dit. Sóc molt insegur, no crec en mi. Em poso nerviós i no dic el que penso ni penso el que dic. Ja vaig dir-te que soc un pardillu.

Et diré qué busco. Busco algú amb qui caminar endevant. Algú en qui poder-me recolzar i a qui poder recolzar. Algú a qui acompanyar en aquest cami que és la vida, que ens porta per on ella vol, sense mai saber que ens posarà pel trajecte. Algú amb qui poder disfrutar, en el sentit més ampli de la paraula. Algú amb qui poder tenir converses interessants, algú amb qui poder veure una pel·lícula i passar llargues hores discutint-ne. Algú amb qui poder estar una llarga estona en silenci sense que aixó sigui font de malestar, sinó al contrar, amb qui aixó sigui plaer. Algú a qui poder mirar als ulls llarga estona sense creuar paraula, algú amb qui perdre'm una nit caminant per la ciutat només gaudint de la conversa, la companyía, la carícia de les mans al passejar. Algú a qui poder donar tot el que porto dins.

Voldria dirte tot aixó i molt més, pro tinc por. Tinc por que tu no busquis res semblant, por que tu no hagis vist en mi res del que jo he vist en tu. Por de que jo no estigui ficat en els teus pensaments com tu ho estàs en els meus. Por de que t'espanti llegir aquestes línees. Por de que no hem truquis com hem vas dir que faries. Por d'haverte idealitzat i por de fotre'm de lloros quan la realitat sem posi al davant. Pro alhora tinc esperança i no tinc pressa. Tinc esperança que sentis quelcom semblant, que tinguis curiositat per saber més de mi. que tinguis ganes de perdre't dins els meus ulls, de buscar una escletxa en el meu cor. Que tinguis ganes de provar de caminar una mica, unes passes, al meu costat i veure què passa.

Passi el que passi no oblidare mai aquell moment. No podré oblidar ningún dels moments, ninguna de les mirades, ningún dels somriures, ninguna de les abraçades. No podre oblidar com la pell se'm eriçava quan et tocava el braç, mentre t'acompanyava a la barra, ni com esperava que hem diguéssis "vine" quan erem a fora, ni el que vaig sentir quan m'ho vas dir... bé, és igual. El temps posarà les coses a lloc, com sempre. Només desitjo que passi el que passi sigui bonic. Com fins ara. O molt més.

Obert en canal, acollonit i il·lusionat...

Kake